Numantóbriga Xtrema

Prova superada! Sortíem de Muro a les 00.00. i arribàvem a Sòria a les 11:28 després de fer 58 quilòmetres.

Quatre línies per explicau-vos el que ha estat la Numantóbriga Xtrema:
Els primers quilòmetres jo estava un pèl negativa, notava que la son en un moment o altre s'apoderaria de mi; continuàvem la marxa, a bon ritme, vam pujar el Madero, el vam baixar, vam veure que un abandonava, nosaltres continuàvem; la son venia, i marxava; després d'un punt d'avituallament on vam recuperar forces amb un aquarius i barretes, ens tocava dos quilòmetres caminant per la via del tren, el pitjor tram de la caminada, la meva ment pensava en el turmell, aaaaaaiiii! com sortiré d'aquí, i a partir d'aquí, molt millor; de mica en mica es feia de dia, molt a poc a poc, i de mica en mica el cansament es feia evident, les cames, el meu turmell, el genoll de la Marta; però ja quedava res per acabar-la. L'organització excel•lent, com sempre, ens donàvem ànims, es preocupaven per nosaltres, molt bé. Els últims 5 km. els vam fer amb tres participants més que ens vam trobar pel camí, els cinc vam arribar a l'hora i allà ens esperaven part dels participants i els organitzadors que ens van rebre amb una forta ovació.
La travessa es podia fer perfectament sense frontal, només quan l'ombra dels arbres ens impedia veure com estava el terreny, o per veure les marques quan trobàvem un encreuament de camins l'enceníem. Vam arribar als tres graus negatius, amb la bossa amb una capa de gebre però al cos gens de fred perquè anàvem ben abrigades. Una nit molt maca, amb la lluna radiant, els estels molt a prop de nosaltres, els ocells cantant, quan ja era de dia un parell de cérvols (o "corzos" com diria un sorià) se'ns creuàvem pel camí.
Avui però, sort que ens hem quedat a casa, tinc un bessó un pèl danyat i el peu del turmell que hem preocupa, la Marta el genoll danyat i els peus amb principi de butllofes, encara que avui sembla que la cosa no anirà a més.
Núria i Marta Blanco